Per respondre grans preguntes n'hi ha prou, a vegades, amb una cançó. Amb un sentit gairebé religiós, El Petit de Cal Eril furga el moll de l'os de les emocions més íntimament humanes i se'n surt amb l'equilibri just de nostàlgia i optimisme, de serenitat i d'esperança. El nou disc, "Vol i dol", parla del que teníem i del que vindrà, de la distància entre caure i aixecar-se, dels trampolins que ens ajuden a enlairar-nos. D'afrontar la mort i d'aprendre a renéixer. De mirar al més enllà sense moure els peus de terra. I de l'amor.

Amb el nou disc, El Petit de Cal Eril ens dóna la raó i ens sorprèn. Dóna la raó a tots els qui vam aplaudir-lo amb l'anterior, "I les sargantanes al sol", una glopada d'aire fresc a l'escena musical que va rebre l'elogi unànime de crítica i públic, va sonar als principals festivals del país i va ser elevat per El Periódico com el millor disc publicat a Espanya l'any 2009. "Vol i dol" confirma i supera aquelles expectatives.

Però alhora ens sorprèn, i molt. Joan Pons ha defugit els guions previsibles i es revela com un compositor més profund. Defuig la ironia i no té por de buscar un sentit a allò que viu en primera persona. L'alegria infantil d'ahir és ara nostàlgia i pèrdua. La pèrdua implica dol. I aquest dol és necessari per emprendre de nou el vol i, amb l'embranzida de l'amor, tornar a començar el cicle. La sensibilitat amb què ens fa partíceps de tot el procés és conmovedora.

En aquest viatge, Joan Pons està ben acompanyat pels habituals David Paco, Lluís Rueda i Càndid Coll, valors fixes en l'alineació del Petit de Cal Eril. Aquest és, més que mai, un disc concebut en banda. Però també ha convidat uns quants amics a posar el seu gra de sorra, entre ells Roger Mas, Mau Boada (Les Aus) i Joan Colomo. Tots ells aporten pinzellades de color a aquest puzzle de folk cru i psicodèlia, amb algun estirabot que deixa intuir d'on vénen, musicalment, els membres del grup. A més de les cançons pròpies, completen el repertori dues "Decapitacions" de Pere Quart.

Ens atreviríem a fer el paral•lelisme entre "Vol i dol" i el procés científic per descobrir l'anomenada partícula de déu, allò més petit i alhora infinit que hi ha a l'univers. Sí, a través de les cançons també es poden respondre grans preguntes. I curar les ferides. I exhaltar l'amor. Aquest disc és un bon abric davant el nihilisme i el fast food imperants. I a tots ens tocarà de prop alguna vegada.
 
Para dar respuesta a las grandes preguntas basta, a veces, con una canción. Con un sentido casi religioso, El Petit de Cal Eril toca la médula de las emociones más íntimamente humanas y sale con vida, consiguiendo el equilibrio justo de nostalgia y optimismo, de serenidad y esperanza. Su nuevo disco, “Vol i dol”, habla de lo que tuvimos y se fue, de la distancia entre caerse y levantarse. De afrontar la muerte y renacer de nuevo. De mirar hacia al más allá sin mover los pies del suelo. Y del amor.

Con el nuevo disco, El Petit de Cal Eril nos da la razón y a la vez nos sorprende. Da la razón a todos los que le aplaudieron con el anterior, “I les sargantanes al sol”, un soplo de aire fresco para la escena musical que recibió el elogio unánime de crítica y público, se presentó en los principales festivales del país y fue elevado por El Periódico como el mejor disco publicado en España en 2009, además de aparecer en las listas de Rockdelux, Mondo Sonoro o Enderrock, entre otros medios. “Vol i dol” confirma e incluso supera aquellas expectativas.

Pero a la vez nos sorprende, y mucho. Joan Pons huye del guión previsible y aparece como un compositor más profundo. Escapa de la ironía y no tiene miedo a buscarle un sentido a todo lo que vive en primera persona. La alegría infantil de antaño es ahora nostalgia y pérdida. Es pérdida implica duelo. Y el duelo es necesario para volver a volar y, con el impulso del amor, empezar un nuevo ciclo. La sensibilidad con qué nos hace partícipes de todo el proceso es conmoverdora.

En este viaje, Joan Pons sigue bien acompañado por los habituales David Paco, Lluís Rueda y Càndid Coll, valores fijos en la alineación de El Petit de Cal Eril. Más que nunca, éste es un disco concebido en banda. Pero también invita algunos amigos a poner su granito de arena, entre ellos Roger Mas, Mau Boada (Les Aus) y Joan Colomo. Todos ellos aportan pinceladas de color a este puzzle de folk crudo y psicodelia.

Nos atreveríamos a hacer el símil entre “Vol i dol” y el proceso científico para descubrir la llamada “partícula de dios”, aquello más pequeño y a la vez infinito que existe en el universo. Sí, a través de las canciones también se pueden responder grandes preguntas. Y curar las heridas. Y exaltar el amor. Este disco es el mejor abrigo ante el nihilismo y el fast food imperantes. Y a todos nos va a tocar de cerca en alguna ocasión. 
 
A1 Cendres
A2 Cau La Neu
A3 Vol
A4 Partícules De Déu
A5 Dol
A6 Volant

B1 Poca Pena
B2 Decapitació I
B3 Decapitació II
B4 Busca I Captura
B5 Vol I Dol
B6 Partícules De Déu II